contact
BSTCB
Build
with logs in Europe
Construire
en bois brut et matériaux naturels
| Quò fai pres de tres mila ans,
dins la soletat e l’immensitat daus grands bòscs dau continent europenc,
daus òmes començeren de bastir lor demorança en prenent
daus aubres entiers, tombats embe de las apchas de bronze que sabian plan
ben manubir a l’epòca.
Mai d’una metòda de construccion en bòsc massiu frotgeren dins totas las regions d’Euròpa ente lo bòsc era en abonde. La bilhas, dins lor fòrma o a pena escairadas, eren siá piladas e encastradas dins chade canton de l’abitacion, siá assembladas per daus traus e daus ponchiers. En França, òm tròba enguera dins quauquas regions (per exemple las Alpas de debas) de plan vielhs bastits en bòsc non obrat apelats «fustas». |
| Mas quo es a Biskupin en Polonha que los
arqueològues troberen un vialatge complet datat de ueit cents ans
avant nòstra era. Los fusts eren pilats e enjagats e, entre doas
bilhas, una juntada de mossa, de terra, de palha o de lana parava de l’aiga
per calafatatge.
Mai tard, a quauques mila ans d’aquò dins lo nord de l’’Euròpa, queraque en Karelia, dau monde ginhos agueron l’idéia de fiblar los traus entre ilhs embe un ostilh metallic qu’aviá un biais de compas-traçaire que permitiá de tornar far la fòrma d’una bilha sus una autra e d’aisinar un junt doble bilha contra bilha |
| Aquela tecnica revolucionária a
ganhat lo monde entier en segre las conquestas e las migracions.
Aüei, nos tòrna, modernizada dempuei trenta ans per un grope de joùnes bastisseires d’Euròpa e d’America dau nord passionats, qu’an saubut profitar daus ostilhs modernes de nòstre temps. La construccion en bòsc non obrat tira tanben profiech dau retorn de la forést apres daus segles d’eissartadis e de desboijadis. Un formidable esfòrç per tornar plantar es estat menat dempuei lo començament dau segle dins tota l’Euròpa. Bastir en bòsc non obrat es aura una realitat e una generacion de joùnes bastisseires deu aprener la tecnica dau segle XXI per çò que aquilhs bastits de bòsc a penas esbolhat son braves e aisinables, mas subretot mainatgen l’energia. Chada maison garda per daus segles tot plen de diesemas de tònas de carbòni. Aitau, non solament aciala l’òme, mas garda tanben la planeta daus grands tòrts que li fai endurar. |
| Creada en 1990 per Maria-F. e Thierry
Houdart, l’association «Bòsc sacrat - Tecnicas e civilizacions
dau bòsc» (BSTCB), s’es balhada per intencion d’estudiar e
de far coneitre las tecnicas d’en quauqu’un temps e d’aura de las civilizacions
dau bòsc, e mai que mai, las tecnicas daus mestiers de la construccion
en bòsc e merchandia naturala.
Es facha, au còp, per las gents de mestier a venir, interessats per de las tecnicas tradicionalas de França o d’alhors, e que, un còp renovadas, troben lor plaça dins l’economia d’aüei ; per los bastisseires e per tots aquilhs que volen s’iniciar a un saber-far. |
Per l’i ‘ribar, l’associacion perpausa :- de las publicacions e «videos» tecnicas sus la construccion en bòsc non obrat (especialament los caiers tecnics de «l’art de la fusta»), las teuladas en prats e bòsc naturaus ;- de l’ostilhatge especializat fach a l’esprès per quelas tecnicas coma lo compas-traçaire ; - daus estagis practics de construccion (pòt tanben balhar a la demanda una aida tecnica e una formacion per las escòlas, las associacions, la gent de mestier, las personas...) ; - de las rencontras tecnicas, conferenças, demonstranças reservadas a la gent de mestier de deman, aus auto-bastisseires, aus clients a venir, e a tots aquilhs que aquela tecnica interessa.
|
Traduction : Maryse Prévot, Sylvette Chassaing, Assoc. Sauvegarde des Traditions paysannes et du patrimoine oral limousin. |
